La Quarta Revolució Industrial (4RI), la COVID-19, la Gran Resignació i el Gran Reaprenentatge
Amb la Quarta Revolució Industrial en curs, existeix la necessitat, cada vegada més, d’una nova actitud d’acceptació i educació continuada.
Els efectes de la pandèmia de la COVID-19 han accentuat aquest escenari en el món laboral, molts col·laboradors d’empreses a nivell mundial han deixat els seus llocs de treball, sobretot, en sectors crucials. Aquest fenomen ha estat tan generalitzat que se’l coneix amb el terme la Gran Resignació.
En aquesta anàlisi, volem centrar-nos en un altre fenomen: l’enorme augment de persones i candidats que han decidit invertir temps i recursos per a aprendre noves aptituds. Una tendència especialment dirigida cap a les noves tecnologies exponencials en la base de la revolució tecnològica i digital que està canviant els paradigmes de la producció i el treball.
Aquesta tendència té un nom: la Gran Revolució del Reaprenentatge.
Per què és important que RH avaluï tot això?
Un informe de Gallup-Amazon va indicar que més de la meitat dels treballadors dels EUA estarien disposats a canviar de professió si se’ls proporcionés formació, i el 65% creu que la millora de les aptituds seria útil en avaluar un canvi de treball.
S’espera que l’educació online, que creix contínuament, aconsegueixi la marca d’1 bilió de dòlars per a 2027. Segons proveïdors com Coursera i Udemy, la ciència de dades, la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic són els cursos preferits.
Però comencem des del principi.
Els orígens de la Quarta Revolució Industrial
La Quarta Revolució Industrial (4IR) és una idea encunyada pel MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) Technology Review per a descriure els models de negoci impulsats per la tecnologia que canvien la naturalesa fonamental de les indústries modernes.
Clayton Christensen va popularitzar el terme per primera vegada en el seu llibre The Innovator’s Dilemma (1984), on proposa que a mesura que una indústria es veu afectada pel canvi tecnològic a escala global, hem de transformar les empreses perquè deixin d’estar impulsades pels guanys i l’eficiència i es converteixin en un propòsit i en innovació.
En aquesta línia, val la pena esmentar altres dos llibres:
- Internet de les coses: l’impacte en el seu negoci i en el nostre món per Alex Pentland
- Mentalitat digital: com les noves regles per a l’èxit estan canviant tot pels Brown
Tots dos autors aporten una gran quantitat d’informació útil que hauria d’ajudar a qualsevol persona que vulgui aprendre més sobre la revolució 4IR i com preparar-se millor per a ella.
Noves tecnologies, nova mentalitat, noves aptituds
La Indústria 4.0, gràcies a les noves tecnologies disruptives, està revolucionant la forma en què interactuem amb els objectes físics i digitals. S’espera que IoT sigui la tecnologia més crucial dels pròxims anys, ja que les empreses estan invertint en ella a un ritme sense precedents.
Empreses com Intel, Samsung, Nvidia i altres estan construint una nova generació d’ordinadors que executen algorismes d’IA que ajuden les empreses a predir el que volen els seus clients fins i tot abans que ho sol·licitin.
4IR exigeix una nova mentalitat per a les empreses (incloses les startups), en lloc de centrar-se en productes o serveis patentats que funcionen només per a un petit grup de persones, les empreses han de crear recursos que tots en els diferents ecosistemes que es utilitzar.
Això també requereix una nova mentalitat i només pot provenir d’una força laboral amb les aptituds per a dominar les últimes tecnologies.
En aquesta situació tan fluida i estimulant, es poden identificar molts elements que poden contribuir al fet que es produeixi aquesta gran revolució en el camp de l’aprenentatge:
- l’accés a la informació, fins i tot especialitzada i acadèmica, és més fàcil i gairebé gratuïta;
- gràcies al treball intel·ligent i híbrid, les barreres geogràfiques, polítiques i econòmiques no són tan fortes com abans;
- les oportunitats ja no es limiten a les persones que parteixen d’una posició més avantatjada als països rics.
Com en tot, també cal tenir en compte l’altra cara de la moneda.
En aquest escenari de gran democratització de la informació i de les oportunitats, el risc és veure exclosa precisament a aquesta força laboral de les economies occidentals.
Aquestes persones, separades de les professions tradicionals, corren el risc de ser superades fins i tot per una generació més jove de reemplaçament provinent d’àrees del món on anteriorment estaven prohibides per raons socioculturals i econòmiques.
No fa molt temps, només hi havia al voltant de 500 milions d’usuaris d’Internet a tot el món; ara, més de 7 mil milions de persones utilitzen Internet cada mes!
Aquest és un “ambient” més democràtic, però també presenta un risc per a la força laboral tradicional. Per aquesta raó, els EUA, la UE i, en general, les economies occidentals s’estan concentrant en programes centrats en idees com upskilling i reskilling per a millorar les aptituds d’aquestes persones.
¿Què es necessita per a l’èxit de la Gran Revolució del Reaprenentatge?
La Gran Revolució del Reaprenentatge també ha de preocupar les esferes empresarials per a aconseguir el seu èxit. Existeix la necessitat de lideratge per a conduir a aquestes persones on el seu coneixement ens ajudi a aconseguir el nostre màxim potencial.
En primer lloc, existeix la necessitat de líders amb una sòlida formació empresarial que puguin ensenyar als demés com construir negocis d’èxit.
En segon lloc, han d’estar preparats per a guiar a les empreses a través dels canvis necessaris que els permetran desenvolupar innovacions que creïn ocupacions i generin creixement econòmic.
En tercer lloc, aquest lideratge evolucionat ha de guiar a la societat utilitzant les noves tecnologies per a connectar-nos com a individus i construir un futur millor per al nostre planeta.
Finalment, necessitem líders que canviïn la manera de pensar de les empreses en:
- formes que es centrin en l’experiència del client en lloc de la política interna;
- formes que observin fora de les seves pròpies empreses en lloc de mirar només cap a dintre;
- formes que tinguin en compte no sols el que succeeix dins de la seva pròpia empresa, sinó també el que succeeix fora, amb el temps, dins d’altres empreses a tot el món.
Això és especialment important avui perquè gran part del que succeeix en altres indústries és completament invisible per a la majoria de les persones.
Com pot HR gestionar tot això? Un article recent pel Fòrum Econòmic Mundial suggereix repensar les estratègies de recursos humans sobre la base d’aquests factors:
Retenció: el canvi de recompensa de compensació a recompensa d’aprenentatge
El valor rebut de la formació i el desenvolupament professional s’ha multiplicat aproximadament per dos des de 2016. Recompensar i fomentar enèrgicament aquest procediment podria ser una nova palanca per a redefinir la perspectiva organitzativa de la retenció del talent.
Contractació: un canvi de la qualificació centrada en les aptituds
Tradicionalment, la contractació es concentrava en les qualificacions educatives convencionals. Cada vegada més, som testimonis de l’aparició d’una nova tendència prometedora a mesura que es produeix una transformació d’un mercat d’empreses a un mercat de treballadors: la contractació basada en aptituds.
Enfoc: un canvi de formació de persones a persones en formació continua
Sabem que l’èxit d’una organització està determinat per les persones que treballen en ella. És hora de canviar la perspectiva: l’èxit de l’empresa és el resultat que les persones que treballen en ella aconsegueixin els seus objectius. Les organitzacions que ofereixen oportunitats de millora i pressupostos separats per a l’aprenentatge guanyaran impuls a mesura que la societat respongui a la demanda d’aprenentatge permanent
Conclusions
Els desenvolupaments tecnològics actuals són el resultat dels avanços en l’alfabetització de la informació:
- intel·ligència artificial (IA)
- anàlisi de grans dades (BD)
- enginyeria de programes/tecnologia (S2E)
- robòtica/aprenentatge automàtic/automatització (RLM).
Aquests desenvolupaments impulsaran un creixement exponencial en pràcticament totes les indústries de la societat. Posaran dispositius a la disposició de la humanitat per a:
- donar a les persones un control sense precedents sobre els seus destins;
- permetent-los aprendre més ràpid;
- fer obsolets els mètodes de treball tradicionals, com conduir automòbils, fabricar béns o crear-los;
- millorar tots els aspectes de la vida a través de l’aprenentatge automàtic;
- resoldre problemes de forma més ràpida;
- fer ús de grans quantitats de dades emmagatzemades en objectes o sistemes d’informació sense necessitat d’intervenció humana;
- canviant tot, des de la forma en què viatgem al voltant del món fins als cotxes sense conductor.
Tot això està succeint ràpidament. Fins i tot si alguns sectors no experimenten canvis significatius durant bastant temps, afectaran moltes altres indústries molt aviat.
No obstant això, hi ha escàs talent per a IoT, intel·ligència artificial i altres noves tecnologies. La Indústria 4.0 necessita una revolució igualment poderosa per a construir una base sòlida i impulsar el seu creixement: la Gran Revolució del reaprenentatge.
Amb una força laboral disposada i ansiosa per aprendre, Recursos Humans ha de liderar aquesta nova mentalitat i canvi d’època.
