Barcelona, el vibrant cor de Catalunya, sempre ha estat coneguda pels seus intricats dissenys urbans i la seva arrelada història. Avui es troba a l’avantguarda de les transformacions urbanes globals amb el seu innovador model de superilla. Aquest nou model de ciutat no sols prioritza el benestar dels seus ciutadans, sinó que també es prepara per combatre el canvi climàtic i convertir la ciutat en un epicentre de la innovació verda.
L’evolució del model de superilles
El concepte de Superilla va aparèixer per primera vegada als anys 90, introduït per Salvador Rueda, enginyer ambiental i energètic. Però durant gairebé dues dècades va ser marginada i vista com un allunyament radical de la planificació urbana convencional. Tot i això, a mesura que la mirada del món s’ha desplaçat cap a solucions sostenibles i la reducció de la petjada de carboni, les superilles de Barcelona van trobar el seu moment de glòria.
L’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona va adoptar la carta d’Urbanisme Ecosistèmic, considerant la ciutat com un ecosistema interconnectat. El concepte de superilla esdevingué part integral d’aquesta visió.
Què és la superilla?
Una superilla abasta una formació de 3×3, d’aproximadament 400x400m de mida.
La part radical? No es permet el trànsit dins aquests blocs.
L’objectiu? Recuperar més del 60% de l’àrea per als ciutadans.
Imagina’t amplis carrers de vianants, exuberants parcs verds, nens jugant lliurement i negocis locals pròspers.
I el resultat ha estat ni més ni menys que espectacular. Els informes han demostrat reduccions significatives en la contaminació de l’aire dins aquests blocs, amb nivells de diòxid de nitrogen (NO2) caient en un sorprenent 25%. La contaminació acústica també ha experimentat reduccions dràstiques, cosa que ha donat lloc a vides més sanes i felices per als residents de Barcelona.
Més enllà del trànsit i la contaminació
La iniciativa de la superilla de Barcelona no es tracta només de reduir el trànsit i frenar la contaminació. Es tracta de transformar la vida urbana. Dins aquests blocs:
- La gent gran i els nens s’han convertit en els epicentres de carrers i places.
- Han sorgit centres i places verdes que ofereixen un refugi als residents al cor de la bulliciosa ciutat.
- Les activitats econòmiques estan més localitzades, cosa que fomenta els vincles comunitaris i impulsa les empreses locals.
- El verd s’està expandint a un ritme sense precedents, amb més de 40 hectàrees de vegetació obrint-se pas al teixit urbà de la ciutat.
Barcelona no només s’està preparant per a un futur sostenible; també el viu.
Reducció de la contaminació i el soroll a la superilla de Sant Antoni
La superilla de Sant Antoni ha patit una important transformació. Amb la finalització de la darrera fase d’obres del carrer Comte Borrell, que s’estén entre la Gran Via de les Corts Catalanes i Floridablanca, el barri va celebrar aquest èxit amb una festa comunitària.
Dades notables:
- S’ha aconseguit una important disminució del trànsit de vehicles dins de la superilla, reduint-ho en un 82%.
- La qualitat de l’aire ha experimentat una millora considerable, amb un mesurament d’un 33% menys de NO2 i una reducció del 4% de les partícules en suspensió (PM10) a la cruïlla Borrell/Tamarit.
- A més dels beneficis ambientals, la superilla ha recuperat 23.709 m² d’espai públic, donant prioritat als vianants.
- Juntament amb aquests canvis, hi ha hagut una marcada reducció als nivells de soroll a l’àrea. Els mesuraments indiquen una caiguda de 4,1 decibels durant el dia, 5,3 a la tarda i 5,4 a la nit.
- El trànsit de vehicles al carrer Borrell, a la mateixa cruïlla, ha experimentat una reducció de prop de 6.000 vehicles, fet que suposa l’esmentat descens del 82%.
- Paral·lelament a aquests canvis, hi ha hagut un augment del 28% en el nombre de vianants que ara gaudeixen, juguen i fan activitats dins de la superilla.
- A la inauguració, la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Janet Sanz, va destacar la importància d’aquest projecte afirmant que “la superilla de Sant Antoni és un símbol per a tota la ciutat”. En aquests temps d’emergència climàtica és crucial crear espais on els nens puguin jugar sense por i on prosperi el comerç local. La superilla representa no només un èxit en sostenibilitat i medi ambient, sinó també en comunitat i vida urbana.
De Barcelona al món
La història d’èxit de Barcelona amb les superilles no ha passat desapercebuda. A Buenos Aires s’han introduït cinc superilles. Més de 100 ciutats xineses ho han incorporat a les seves polítiques de planificació urbana. El món està observant, aprenent i, allò que és més important, implementant.
Les superilles de Barcelona: on es fusionen persones i sostenibilitat
Les Superilles de Barcelona són un testimoni de què les ciutats poden aconseguir quan posen els seus residents i el medi ambient al centre dels seus dissenys. Mentre les ciutats de tot el món s’enfronten als desafiaments del segle XXI, des del canvi climàtic fins al benestar urbà, Barcelona ofereix una visió d’un futur urbà sostenible, saludable i pròsper.
Les superilles de Barcelona: polèmica, avenços i un model de futur
En conclusió, les superilles de Barcelona serveixen com un recordatori inspirador de com es poden reinventar els espais urbans per servir el benestar dels seus ciutadans i alhora abordar els reptes urgents dels nostres temps. No obstant això, com passa amb qualsevol esforç transformador, les superilles no han estat exemptes de controvèrsia.
El projecte de les superilles s’ha enfrontat desafiaments i crítiques. Els membres de l’associació de comerciants del Cor Eixample han expressat la preocupació per la possible pèrdua de clients. Mentrestant, l’associació de veïns tem l’augment del cost de l’habitatge i la inflació general dels preus a la zona. A més, com informa Europa Press, una plataforma ciutadana ha denunciat formalment la reordenació urbana, sospitant possibles violacions de les lleis de planificació territorial.
Tot i això, la iniciativa està recolzada per evidència científica. Un estudi realitzat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) afirma que les superilles no només han millorat els indicadors de contaminació, sinó que també han dinamitzat l’activitat econòmica, com demostra l’obertura de nous negocis en aquestes zones.
Sumant-se al suport local, les organitzacions internacionals han reconegut els beneficis del concepte de superilla. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elogiat la iniciativa per millorar la qualitat de vida en termes de mobilitat, la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica i el benestar mental general. Les Nacions Unides també han destacat les superilles al seu informe sobre urbanisme verd, un tema que es va discutir a la conferència climàtica de Glasgow l’any passat i que es revisarà a la propera COP 27 al novembre.
Així, mentre persisteixen els desafiaments, les superilles són un far d’esperança per a les ciutats de tot el món, demostrant que amb visió, determinació i innovació, les ciutats del demà poden ser llocs d’harmonia, salut i felicitat.
