El món del treball, en ràpida transformació, exigeix una anàlisi prospectiva que prepari Catalunya per als diferents possibles escenaris. El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya va reconèixer aquesta necessitat i va organitzar el I Congrés Català del Treball, que va tenir lloc al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) del 24 al 26 d’abril del 2023.
Congrés Català del Treball: Barcelona com a epicentre del debat sobre el treball del futur
Amb el suport dels agents socials més destacats del país i un comitè científic multidisciplinari, el Congrés va tenir com a objectiu donar forma a l’Estratègia Catalana del Treball 2030. L’esdeveniment va convertir Barcelona al centre del debat sobre el futur del treball, atraient agents socials, líders acadèmics, polítics, econòmics i experts espanyols i internacionals per intercanviar experiències i crear sinergies.
El I Congrés Català del Treball es va inaugurar amb el discurs d’obertura del reconegut economista, sociòleg, activista i assessor polític Jeremy Rifkin. Amb el lema “Treballar en una nova economia per a tota la vida”, el Congrés va comptar amb prop de 50 ponents que van debatre sobre la jornada laboral, l’adaptació de la formació a les noves realitats professionals i la relació entre el món del treball i les transformacions socials. L’esdeveniment va facilitar el diàleg i la col·laboració entre els líders científics, acadèmics, socials, polítics i econòmics principals d’Espanya i l’estranger, convertint Barcelona en l’epicentre de la reflexió sobre el futur immediat del treball. Daniel Susskind, destacat investigador i economista especialitzat en automatització del treball, va tancar l’esdeveniment amb les idees sobre un futur amb menys feina.
Durant els tres dies que va durar és congrés, els assistents van participar en més de 12 sessions que es van dividir en 8 blocs, abordant temes d’especial rellevància en els darrers temps, com el passat, present i futur del treball; participació estatal a la feina; condicions de treball per a una societat justa i diversa; l’organització de la feina i el debat sobre la jornada laboral; treballar en una economia social i solidària; diàleg social i representació col·lectiva al segle XXI; una transició justa i els Objectius de Desenvolupament Sostenible; i la formació com a factor clau en el futur del treball.
Acceptar el canvi: inauguració i debats clau sobre el futur del treball i la sostenibilitat
El Congrés del Futur del Treball de Catalunya va començar amb el discurs d’obertura de Pere Aragonés, president de la Generalitat de Catalunya. Aragonés va destacar la importància de lluitar contra la desigualtat i va destacar l’Estratègia Catalana d’Ocupació 2030. Va advocar per la millora i el reciclatge professional, el foment de l’emprenedoria i l’aposta pel compromís i el talent. També va discutir la necessitat d’adaptació en resposta a la crisi climàtica.
Crida a l’acció de Jeremy Rifkin: adopció d’ecosistemes i adaptabilitat
En el discurs, Jeremy Rifkin va emfatitzar l’estat crític del planeta, destacant els ràpids canvis que els humans han provocat en un període relativament curt. Va instar un canvi cap a una forma de vida més sostenible, ecològica i socialment conscient. Rifkin va esmentar l’adaptabilitat dels humans com una fortalesa clau, emfatitzant la importància de comprendre i respectar els ecosistemes, ja que són una part intrínseca de la nostra existència. Va demanar més col·laboració i cooperació entre totes les parts interessades, i va emfatitzar que la tecnologia per si sola no pot resoldre els problemes ambientals. Rifkin va expressar la seva fe a les generacions Mil·lennista i Gen Z, que estan abordant activament les preocupacions climàtiques. Va destacar el paper de les petites empreses per impulsar el canvi, ja que tendeixen a ser més adaptables i àgils que les corporacions més grans.
Bloc 1: Passat, Present i Futur del Treball
El primer panell va discutir la digitalització, la robotització i el futur de la feina, amb un enfocament en el paper de la tecnologia en la transformació del mercat laboral.
Al Bloc 1, els panelistes van aprofundir en diversos aspectes del futur del treball, amb un enfocament en la digitalització, la robotització, la igualtat de gènere i el futur del treball, amb un enfocament en el paper de la tecnologia en la transformació del mercat laboral.
- Albert C. Bagò va fer èmfasi en el paper de la tecnologia en la transformació del món del treball, destacant la importància del canvi continu, l’aprenentatge i l’adaptabilitat. Va assenyalar que la IA no robarà llocs de treball, sinó que crearà noves oportunitats per a aquells que es puguin comunicar de manera efectiva amb ella. A més, va emfatitzar que el concepte de treball experimenta una metamorfosi, amb la tecnologia canviant els llocs de treball, les hores de treball i els rols.
- Pilar C. Oto va abordar la bretxa salarial de gènere, vinculant-la amb les limitacions de temps que enfronten les dones que sovint assumeixen més responsabilitats pels seus fills. Va citar que a Europa, 9,8 milions de persones treballen a casa, de les quals el 90% són dones. Oto va instar que el món laboral en evolució ha d’eliminar la bretxa salarial de gènere juntament amb altres canvis.
- Genis R. Verard va discutir les implicacions de la digitalització en la distribució de la riquesa i el model d’estat nació. Va argumentar que la digitalització no torna la riquesa a les àrees locals i que el concepte d’estat-nació s’està tornant obsolet a causa de la globalització creixent. Verard va suggerir que es necessita un enfocament més global a l’era digital.
En general, els panelistes van emfatitzar la necessitat d’adaptabilitat i abordar diversos desafiaments a mesura que el futur del treball experimenta transformacions ràpides a causa de la tecnologia, l’impuls per la igualtat i el canvi cap a un món globalitzat.
Bloc 7: Transició Justa i Objectius de Desenvolupament Sostenible
Aquest panell va emfatitzar la necessitat d’un canvi de perspectiva sobre el planeta i el canvi climàtic, així com la importància de la productivitat i l’ús dels recursos. Els panelistes (Javier Pachecho Soredilla, Virgina Guida Lagalle, Camil Ros Duran) van discutir els nivells creixents de pobresa i desigualtat, la necessitat de canvis en la producció i el consum, i la manca d’integració entre el canvi climàtic i els debats laborals. Van demanar polítiques de formació, processos de digitalització i negociació com a factors clau per impulsar el canvi. El panell va concloure destacant la importància de les polítiques fiscals que premien les pràctiques respectuoses amb el medi ambient i el paper fonamental del temps per abordar aquests desafiaments.
La visió del ministre Roger Torrent: Adaptar-se als canvis tecnològics i l’Estratègia Catalana d’Ocupació 2030
El ministre d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha explicat que la incorporació dels avenços tecnològics ha suposat canvis significatius en els mètodes de treball, els tipus de llocs i les competències requerides. Com a resultat, han ressorgit els debats sobre l’organització del temps de treball i la representació col·lectiva. El marc regulador actual entra en conflicte amb les noves realitats laborals, generant incerteses, demandes i desafiaments que han de ser abordats pels governs i les institucions.
Per abordar aquests temes, el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya desenvolupa una Estratègia Catalana de Treball 2030 que definirà objectius a mitjà i llarg termini, actuant com a marc de referència per al territori. L’estratègia es construirà a través del diàleg i el debat, iniciat i impulsat pel I Congrés Català del Treball.
Conclusió: imaginant el futur del treball a Catalunya
El I Congrés Català del Treball va convidar a reflexionar sobre el futur del treball i les principals tendències que el configuren. El Congrés va examinar les dinàmiques globals per comprendre’n les possibles implicacions per a Catalunya. En el marc de l’Estratègia Catalana del Treball 2030, l’esdeveniment pretenia crear un full de ruta per fer front als reptes que presenta el món del treball en els anys vinents.
